2. Un nou model d' educació esportiva.




L’ esport escolar té el seu origen a finals del segle XIX a Anglaterra, on alguns autors ja plantejaren un model que oferia la possibilitat de retornar el control del ensenyament de les activitats físiques als educadors. A Espanya, no obstant, no va ser fins a l’aprovació de la Constitució Espanyola quan es va reconeixer el dret a la pràctica esportiva mitjançant el desenvolupament de Lleis i Normes.

Segons Giménez (2003) l' educació esportiva són totes aquelles pràctiques esportives que es realitzen de forma independent al seu context d' aplicació, per el que deurà respectar les característiques psicoevolutives dels alumnes i de complir un conjunts de principis com el de la no discriminació ni selecció, adaptació de diferents elements com les regles o els materials, ser saludable per a tots els participants o tindre una menor competitivitat.  

      El nou model en el que ens centrarem tracta d’obtindre un desenvolupament harmònic de l’escolar, on té més importància la seua participació activa que els resultats finals derivats de la competició. Esta participació no pot estar condicionada per nivells d’habilitat, diferencies de sexe o qualsevol altre criteri discriminatori; ha de tindre un contingut de caràcter obert i a més ha de tindre la finalitat educativa en la seua propia natura integrant així capacitats cognitives, socials, afectives i motrius, més enllà de la dels models tradicionals que es centraven principalment en la millora de les habilitats motrius i el rendiment tècnico-esportiu.

      A més, el model tradicional es basa en la creença de que l’ esport escolar és d’indubtable valor, la cual cosa es qüestionada per Devís (1995-1996), que transmet que l’activitat esportiva no genera valors educatius per si mateix si no que necessita l’esforç i la intencionalitat dels educadors donant una gran importància a l'ética profesional (Devís i Pérez en “La ética profesional del profesorado de Educación Física”). Açò significa que no es pot acceptar que l' esport per ell mateix siga un mitjà educatiu. Es per això que el desenvolupament de valors educatius ha que ser la primera finalitat dels educadors interessats en la perspetiva formativa i educativa de l' esport. En concret la forma en la que abordarem l' ensenyança deu modificar-se profundament. Els mètodes tradicionals d' adults no tenen res a veure amb la ensenyança de xiquets i xiquetes en edad de formació i no de rendiment. En aquest sentit hem d'acceptar l'esport al xiquet modificant tot el procés d' ensenyança-aprenentatge. (J. Giménex, M. Abad i J. Robles, 2009).