La etapa d’iniciació es la més important per diferents motius, ja que es
tracta del primer contacte del xiquet en l’esport. Per això mateix, les
primeres experiències van a ser fonamentals. Es planteja el repte de disenyar
unes sesions en funció de les necesitats i possibilitats dels joves i és l’
etapa que va a sentar les bases motrius de les que va a dependre qualsevol
experiència posterior.
Aquest primer contacte del xiquet hauria
de produir-se en els centres escolars a través de l’asignatura d’educació
física. És l’ etapa de l'aprenentatge dels patrons motors, de la millora de
les capacitats perceptives, coordinatives i habilitats motrius bàsiques, creant
una base de moviment per a futures experiències. Per això mateix, rep gran
importància el treball de l’educador.
Aquesta etapa d’iniciació consta de dos parts:
6.1. Fase de preparació
(fins als 10 anys):
Com hem comentat anteriorment
aquesta és la fase que hauria de realitzar-se en els centres escolars a través
de l’ educación física. Es pretén oferir una gran varietat d’activitats motrius
de caràcter lúdic fomentant l’experiència motriu de forma general i
globalitzada. Açò significa que les activitats estaran basades en jocs on la tècnica
és reduïda i simplificada donant gran importància el domini postural, a la
dominància lateral i a l’ adaptació espai-temporal. A nivel tàctic s’
introduiran conceptes bàsics defensius i ofensius.
Continguts
tàctics: aquests principis generals han de ser vàlids per a tots els esports
considerats de mur i pared.
Ø Ofensius:
Llançar a l' espai lliure.
Els alumnes
aprendran a traure profit dels espais lliures que es generen en situacions de
joc.
Ø Defensius:
Ocupar l’
espai
L’ alumne haurà d'aprendre a situar-se en el terreny de joc buscant les zones òptimes per a que
el seu desplaçament siga el més ràpid posible.
6.2. Fase de instauració (10-12 años):
En aquesta
fase s’utilitzen els elements fonamentals consecutius de l’ esport, a través de
l’ensenyança global orientada cap a el aprenentatge tècnic-tàctic de forma
correcta. No es deu especialitzar al alumne ja que aquest deu entrar en
contacte amb totes les especialitats del frontó a mà. Es deu ajudar al
desenvolupament integral del xiquet ja que aquest entra en un periode de inestabilitat
produïda per canvis biològics i emocionals, alterant així la seua corporalitat
i la pròpia imatge de si mateix, per a açò necesitarà un nou nivell explicatiu.
Si
en la fase anterior vam introduir conceptes molt genèrics, ara haurem tindre en
compte la importància d' afegir un company i una parella a l’adversari, la qual
cosa dificultarà el desenvolupament i la comprensió d’aquestos conceptes. Per
tant, serà necesari l’explicació de recursos en la estratègia de atac i
defensa.
Ø Ofensiu:
Seràn totes
aquelles accions del joc amb la finalitat de prendre la iniciativa o guanyar el
punt.
L' alumne
haurà d’aplicar perfectament els conceptes bàsics de la tècnica elemental vista
anteriorment i sincronitzar el moment de percepció-impacte. Es mostrarà un
control del llançament del mòbil a una àrea concreta de l’espai de joc. Es
mantindrà una ubicació correcta, el que intentarà generar pocs desplaçaments.
Ø Defensiu:
Seran totes
aquelles accions que permitixen evitar perdre la iniciativa o el punt. L' alumne
intentarà situar-se de la forma més correcta al camp de joc. Sent els seus llançaments limitats a cert espais del
terreny de joc. Tractarà de controlar la sincronització del moment
percepció-impacte. Per a dominar i realitzar correctament els conceptes bàsics
de la técnica elemental, es requerirà una major experiència acumulada de joc.
