Els origens del frontó es remunten a l’época de l’antiga Grècia on
s’utilitzava la pilota com eduació a través del control del moviment, era
denominat com “Feninde”. Açò va ser copiat pels romans que ho anomenaren
“Esferisteris” però aquest joc estava orientat a l’entrenament “Harkantum”,
ells van ser els encarregats d’estrendre-lo per tota Europa a mesura que van
anar conquerint territoris i ampliant l’imperi romà. (L. Bombín i R. Bozas-Urrutia, 1976)
En França va tindre una gran repercusió un
joc anomenat “jeu de paume”. Es van crear moltes pistes de joc però, al ser un
joc molt practicat per les classes altes i aquests es feien mal en les mans, es
va afegir una pala, és aleshores quan apareixen altres jocs com el frontenis o
el mateix tenis.
En Espanya no va ser fins al 9 d’Octubre
de 1238, data de la reconquesta de València per Jaume I, quan va aparèixer
aquest tipus de joc que després formaria part fins a hui dia de la cultura del poble
valencià amb el nom de pilota valenciana.
La Pilota
Valenciana és la modalitat més practicada del frontó a mà en la nostra
comunitat. Aquest joc tradicional, ha anat evolucionant i ha derivat en gran
quantitat de modalitats diferents, que van desde jocs directes a jocs
indirectes. Algunes d’aquestes modalitats segons el criteri anterior son:
o Modalitats de jocs directes: Llargues, Perxa, Palma, Raspall, Galotxa, Escala i corda i Galotxetes de Monòver.
o Modalitats de jocs indirectes: Frontó i Frare.
(D. Martos, 2012)
Actualment el frontó es juga principalment al País
Basc, Navarra, Barcelona, Madrid, València, Múrcia, Canàries i Logronyo; i fora
del nostre país a Miami, Argentina, L' Havana, Mèxic o fins i tot en llocs tan
dispars com Yakarta.
A pesar que el frontó conta amb moltes modalitats les
regles solen ser molt paregudes, encara que trobem algunes que son
contradictories per a altres modalitats. Així doncs i malgrat la gran
diversitat de territoris on es juga, normalment mantenen la seua essència i son
similars entre tots ells.