Com hem comentat
anteriorment, aquest tipus de plantejament de sessió, present al nostre país
desde els últims anys amb el desenvolupament de “l’ esport per a tots” obri un
gran nombre de possibilitats respecte a la capcitat de descobriment i sentit
crític per part de l’ alumne ja que presenta l’ ensenyança d’ aquests ejercisis
de forma problemàtica. Encara que el desenvolupament d’ aquestes sessions no es
una tasca fàcil, doncs requereix un coneixement elevat sobre els principals
problemes que plantejen aquestes activitats per saber cap on volem orientar-lo,
exigint la comprensió dels procediments implicats en un jos esportiu en relació
amb el frontó. Quan parlem de comprensió, es tracta d' assolir de
que tracta un joc esportiu o quina és la seua natura. Qualsevol joc esportiu ve
determinat per les regles del joc. Les regles conformen els problemes motrius
que es resolen en el transcurs del joc. Per tant, una ensenyança per a la
comprensió en els jocs esportius deu abordar l’ aprenentatje dels aspectos tàctics. Açò no significa oblidar la
tècnica com van pensar molts equivocadament en un primer moment (Devís, 1992), sino
introduir-la durant l’ aprenentatje dels aspectos tàctics bàsics. Si coneguem
els principis tàctics bàsics del joc podrem traure major partit a la tècnica. A més guanya gran importància el treball imaginatiu del educador perquè
aquestes sessions proposades han de ser més que adequades, motivants i de carácter
lúdic per a que tots puguen disfrutar d’elles amb la
determinació de promoure la creació d’ activitats lúdiques modificades i
intencionals. Estem convençuts després d’ uns mesos de treball en el segon curs
de FCAFE, en la materia de “Joc educariu i iniciació deportiva” de que aquests
recursos associats a una adequada metodologia inductiva afavoreixen l’
aprenentatje a nivell cognitiu, motriu i afectiu-motivacional amb major eficàcia
que el model tradicional, especialment, durant l’ etapa d’ iniciació esportiva
en l’ àmbit escolar.
